ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CUGAT DE SALT

I. Història de l'edifici:

En un pergamí perdut del 882, del qual s'ha conservat una còpia del 1225, s'esmenta ja l'existència de l'església parroquial dedicada a Sant Cugat màrtir, sant originari del nord de l'Àfrica que va venir a predicar a les nostres terres a finals del segle III acompanyat per Sant Feliu, màrtir de Girona; però de l'edifici original no en queda res. L'edifici actual, d'estil neoclàssic, és del 1635, amb una ampliació del 1913. La sagristia i la casa del campaner condicionen el conjunt arquitectònic. És una església de les dues esglésies parroquials de Salt, la qual resta protegida com a bé cultural d'interès local.

II. Descripció de l'edifici:

És un edifici religiós de planta rectangular i absis semicircular. Les parets són arrebossades i la coberta de teula àrab. Interiorment s'estructura en una nau central i dues laterals més baixes. Aquesta disposició interior queda reflectida volumètricament a l'exterior. La nau central és coberta amb volta de canó, amb arcs torals i llunetes laterals, de diferents trams marcats per arcs faixons, a la que s'obren capelles laterals comunicades entre sí.

La torre campanar és situada sobre la nau lateral dreta. presenta un alt basament de parets arrebossades amb carreus a les cantonades. La part superior típica del barroc, de planta octogonal, és feta amb carreus, i les obertures són en forma d'arc de mig punt. Una barana balustrada amb boles fa de remat. El coronament piramidal que conté el rellotge correspon a l'ampliació portada a terme al principi del segle XX. La portalada al costat sud és rectangular amb timpà i fornícula adornats. Al costat oest, a la fi de la nau central, hi ha una segona portalada, però molt més austera.