ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CUGAT DE SALT

I. Història de l'edifici:

En un pergamí perdut del 882, del qual s'ha conservat una còpia del 1225, s'esmenta ja l'existència de l'església parroquial dedicada a Sant Cugat màrtir, sant originari del nord de l'Àfrica que va venir a predicar a les nostres terres a finals del segle III acompanyat per Sant Feliu, màrtir de Girona; però de l'edifici original no en queda res. L'edifici actual, d'estil neoclàssic, és del 1635, amb una ampliació del 1913. La sagristia i la casa del campaner condicionen el conjunt arquitectònic. És una església de les dues esglésies parroquials de Salt, la qual resta protegida com a bé cultural d'interès local.

II. Descripció de l'edifici:

És un edifici religiós de planta rectangular i absis semicircular. Les parets són arrebossades i la coberta de teula àrab. Interiorment s'estructura en una nau central i dues laterals més baixes. Aquesta disposició interior queda reflectida volumètricament a l'exterior. La nau central és coberta amb volta de canó, amb arcs torals i llunetes laterals, de diferents trams marcats per arcs faixons, a la que s'obren capelles laterals comunicades entre sí.

La torre campanar és situada sobre la nau lateral dreta. presenta un alt basament de parets arrebossades amb carreus a les cantonades. La part superior típica del barroc, de planta octogonal, és feta amb carreus, i les obertures són en forma d'arc de mig punt. Una barana balustrada amb boles fa de remat. El coronament piramidal que conté el rellotge correspon a l'ampliació portada a terme al principi del segle XX. La portalada al costat sud és rectangular amb timpà i fornícula adornats. Al costat oest, a la fi de la nau central, hi ha una segona portalada, però molt més austera.

Sant Feliu o Sant Fèlix de Girona és una basílica col·legiata originària dels primers temps del cristianisme. Acull els oficis de la Parròquia Major de Sant Feliu del Bisbat de Girona, dita així perquè aquest era el temple principal de Girona abans de la construcció de la catedral. L'església és documentada des de l'any 882, tot i que l'edifici actual correspon bàsicament a la construcció gòtica del segle XIV, acordada pel capítol l'any 1313. L'edifici, amb un campanar que constitueix una fita essencial en la imatge de la ciutat, ha estat declarat bé d'interès nacional.

L'església es troba edificada en una prominència del turó damunt la que s'estenia la major part de la ciutat romana. La seva construcció, en honor del màrtir sant Feliu, es va allargar des del segle XII fins al XVII i conserva bona part de l'edifici romànic, completat més tard amb les naus i les cobertes gòtiques i la façana barroca. A part del campanar gòtic destaca en el temple els vuit extraordinaris sarcòfags paleocristians i romans dels segles III i IV, encastats als murs del presbiteri que tradicionalment es considera que foren recollits al mateix lloc en construir-se l'església, la qual s'aixecaria sobre una antiga necròpolis. També és de destacar el sepulcre gòtic de Sant Narcís (1326-1328) realitzat en alabastre pel mestre Joan de Tournai i el Crist jacent de Jaume Cascalls.

El temple romànic inacabat fou destruït parcialment l'any 1285 en el setge a la ciutat del rei francès Felip III l'Ardit (juny-setembre de 1285). Aquesta construcció estava aturada a l'altura del trifori. A principis del segle XIV s'optà per refer l'edifici, treballs que començaren a partir del 1309 sota la direcció d'Arnau Estany. Les feines de construcció es van realitzar en diferents fases: entre 1315 i 1321 s'executaren les obres de l'absis; el 1349, la capella del Sant Sepulcre (aquesta capella fou enderrocada més tard i l'espai que ocupava és ara l'accés a la capella de Sant Narcís); entre 1357 i 1360 es va construir en la part sud un claustre gòtic, el qual fou posteriorment desmuntat per millorar la defensa de l'església enfront d'atacs francesos. El 1368 s'iniciaren les obres del campanar gòtic de forma octogonal, obra de Pere Sacoma, les quals no finalitzaren fins ben entrat el segle XVI, tot mantenint l'estil gòtic; el seu rematament nòrdic fou escapçat per un llamp el 1561. Ja en el segle XVII, es va executar la façana barroca, en dues fases, la primera entre 1605 i 1607 fou encarregada als picapedrers Felip Regí i Joan Jusí i la segona fase fou contractada el 1610 a Felip Regí i fou acabada el 29 d'abril de 1629 a l'estil de Jacopo Vignola. Finalment entre els anys 1782 i 1792 es va construir la capella de Sant Narcís, encarregada pel bisbe Tomàs de Lorenzana a l'arquitecte Ventura Rodríguez amb pintures de Manuel Tremulles i en la que es va instal·lar un relicari d'argent on va traslladar-se el cos del Sant. El claustre, aixecat a la part nord entre el 1357 i el 1368 fou demolit.

Museus de la ciutat de Girona

Museus de la ciutat de Girona

Actualment a la ciutat de Girona hi ha una oferta bastant àmplia pel que fa a la xarxa de museus de la ciutat. Així, hi ha actualment un total de sis (6) museus visitables: 

a) El Museu d'Història de la Ciutat, el qual està ubicat al carrer de la Força, a un antic edifici que havia estat successivament convent de frares caputxins i institut de batxillerat, i que conté des de restes d'època romana i medieval, com el mosaic de la cursa de quàdrigues de la torre de Bell-Lloc, d'època contemporània, sobretot amb important material relacionat amb la revolució industrial i noves fonts energètiques a partir del segle XIX fins a l'actualitat.

b) El Museu d'Art es troba al'antic palau episcopal, d'estil renaixentista, adossat a la catedral de la ciutat, a la plaça dels Apòstols. És el segon museu d'art més gran de tot Catalunya, amb importants obres pictòriques i escultòriques de les edats medieval, moderna i contemporània.

c) El Museu Diocesà resta ubicat a dins del complex de la catedral de Girona, amb importants obres d'art sacre, la més important de les quals és El tapís de la creació.

d) El Museu Arqueològic es troba a l'interior de l'església de Sant Pere de Galligants; a la planta baixa hi ha importants obres escultòriques d'època imperial romana i de l'alta edat mitjana, com alguns sarcòfags funeraris; a la planta alta hi ha importants restes prehistòriques.

e) El Museu dels Jueus resta ubicat a l'antic call jueu de la ciutat, amb importants obres artístiques i sarcòfags funeraris amb inscripcions hebrees.

f) El Museu del Cinema es compon de la col·lecció privada de Tomàs Mallol, comprada per l'Ajuntament de Girona, sobre peces de l'origen del cinema, i ocupa l'antic edifici del Servei d'Aigua, al carrer Perill, al barri del Mercadal.

Tapís de la Creació, del Museu Diocesà